Biologia

Ecosistema Mediterranea

Un ecosistema és un sistema natural que està format per un conjunt d'organismes vius (biocenosi) i el medi físic on es relacionen (biòtop), esta format per el següents peixos

El Nècton

El conjunt d'organismes pelàgics que neden activament rep el nom de nècton. La majoria són peixos, però també hi trobem cefalòpodes (com els calamars) i cetacis (com els dofins i les balenes)

Una gran part de les espècies del nècton són nerítiques, és a dir, viuen a les aigües que cobreixen la plataforma continental, però també n'hi ha d'oceàniques, que habiten sobre els talussos continentals i les planes abissals.

El nècton pot viure a profunditats molt diverses, però les espècies que habiten els tres medis principals són diferents:

l'epipelàgic, que va des de de la superfície del mar fins als 200m; el mesopelàgic, que comprèn des dels 200m fins als 1.000m, i el batipelàgic, per sota dels 1.000m.

La major part del nècton és epipelàgic perquè aquesta zona és la més il·luminada, la més càlidai la que té més abundància de fitoplàcton i zooplàcton.

Entre els peixos epipelàgics hi ha una sèria d'espècies de mida petita i de vida curta, amb una gran capacitat de reproducció i que s'alimenten de plàncton, que acosegueix retenir l'aigua que agafen per la boca per mitjà d'uns dipositius especials de filtració.

La sardina i el seitó, que s'agrupen formant grans bancs, són exemples d'aquests tipus de peixos, entre els quals també es poden incloure el sorell i el verat, quan són joves. El peix mé gros que s'alimenta de plàncton és el tauró pelegrí, que pot fer més de 10 metres de longitud i és completament inofensiu.

Un segon grup de peixos del nècton epipelàgic està format per espècies de més grandària, caracteritzats per perfils de gran perfecció hidrodinàmica, temperatures corporals altes, proporció elevada de teixit muscular, bufetes natatòries ben desenvolupades i cues de gran mobilitat. S'alimenten de peixos pelàgics que capturen gràcies a la seva gran mobilitat i velocitat. Les tonyines, els peixos espasa i els bonítols són per exemples d'aquest segon grup de peixos.

Als medis mesopelàgic i batipelàgic el mejar és escás i la llum ja no hi arriba. Hi habiten peixos més petits, amb òrgans sensorials molt desenvolupats, coloracions fosques i òrgans lluminosos que tenen una funció no aire ben coneguda. Entre aquests peixos es troben els que s’alimenten de zooplàcton i també els depredadors d’altres peixos.

ELS BENTOS 

Els organismes que viuen al fons marins reben el nom de betònics. N'hi ha que són fixos, d'altres efectuen desplaçament curts i també n'hi ha que són capaços de recórrer distàncies grans. És freqüent que els organismes que d'adults són bentònics tinguin larves que viuen al plàcton.


Les algues marrons, vermelles i verdes són un component important del bentos, però sempre en fons no més profund d'on arriba la radiació lluminosa. Les formes i coloracions d'aquestes algunes són molt variades, com també ho és la seva consistència, que passa de formes molt delicades a d'altres més rígides i fins i tot incrustades de carbonat càlcic.


A més de les algues, al mar Mediterrani té una importància especial una planta fanerògama (amb flors) marina, anomenada posidònia, que forma grans praderies submarines que han patit l'accio negativa de la pesca d'arrossegament.

Els bivalves, com el musclo, lacloïsa, l'ostra i la navalla, són bentònics i viuen sobre les roques o els fons tous, o bé enterrats. Les larves d'aquests éssers vius són gairebé sempre planctòniques.


Hi ha diversos tipus de cucs, amb o sense tubs propis, que de vegades presenten plomalls   branquials molt vistosos. Els mol·luscs nus són probablement el grup d'organismes bentònics que prensenta una gamma més variada de coloracions vives.


Eriçons i estrelles de mar són components importants dels bentos. Els primers s'alimenten d'algues i organismes petits, però les segones són depredadores, per exemple, de bivalves.


Esponges i coralls són dos grups d'organismes filtradors propis del bentos. Al Mediterrani els coralls no arriben a formar els esculls que construeixen als mars tropicals, se suposa que a causa d'una manca de constància ambiental del clima mediterrani.


Molts crustacis d'interès pesquer, com els llagostins, els escamarlans, les llagostesi els llamàntols són també bentònics.

Els peixos bentònics comprenen una part important de les espècies més valorades per a l'alimentació: lluç, moll, llenguado, rèmol i rap. Cal remarcar, però, que les formes juvenils del lluç i el moll són nectòniques.

escull de corall


Praderia de posidonia


Praderia de algues

1.- que son les meduses?

Les medusae són cnidaris ("Cnida" = ortiga, en grec) com ho són les anèmones, gorgònies i coralls. Aquest grup animal presenta cèl.lules urticants conegudes com a cnidocistes o nematocistes i que utlitzen per a capturar preses i com a defensa. Aquestes cèl.lules contenen una càpsula dins de la qual hi ha un filament enrotllat i verí. Quan una presa contacta amb la superfície de la medusa, s'obren els cnidocistes i els filaments s'ejecten i es claven a la presa bo i injectant-li el verí.

2.- com es reprodueixen?

La reproducció sexual, en general, es realitza, mitjançant les formes medusa. Els òvuls i els espermatozoides s'alliberen a l'exterior on es fecunden per formar el zigot (fecundació externa) encara que en alguns casos els espermatozoides penetren a l'interior del cos de l'animal on es produeix la fecundació (fecundació interna). Per divisió del zigot es forma una larva ciliada planctònica que posteriorment es fixa al substrat i es converteix en pòlip.
El pòlip es reprodueix asexualment mitjançant la producció de gemmes que donaran noves meduses.

3.- que mengen?

La majoria de meduses son carnívores, tenen una gran voracitat i consumeixen grans quantitats d'animalons planctònics.

4.- que s'ls menja? 

Se les menja la  tortuga babaua.La tortuga babaua o tortuga caguama (Caretta caretta) és unaespècie de tortuga amb una zona de distribuición històricaàmpliament distribuïda (especialment abundant en el mar Mediterrani), però que es troba actualment en perill d'extinció.Aquesta tortuga es caracteritza pels seus costums solitaris, un caràcter no massa pelágico i la seva alimentació carnívora,especialment de crustacis, porífers, mol · luscs, cefalòpodes,equinoderms i altres invertebrats bentònics.

5.- per què piquen?

Les meduses són Cnidaris, nom que prové del mot grec cnida, que vol dir ortiga. Les meduses són, doncs, les "ortigues del mar". Òbviament ortigues i meduses son dos organismes molt diferents, però que tenen en comú la seva capacitat urticant.

6.- que fer despres d'una picada?

•  No fregar mai la zona afectada, ni amb sorra, ni amb la tovallola.
• No netejar mai la zona afectada amb aigua dolça, utilitza sempre aigua salada.
•  Aplica fred sobre la zona afectada durant 5 minuts fent servir una bossa de plàstic on hi hagi gel.   Mai apliquis gel directament, a menys que sigui fet amb aigua de mar. Si el dolor continua, cal    aplicar altra volta el gel durant 5 minuts.
• Extreu les restes de tentacles que estiguin enganxades a la pell, tenint cura amb els dits. Si l'estat de la víctima empitjora progressivament després d'haver-hi aplicat gel, i comencen complicacions respiratòries, convulsions, o alteracions cardíaques, cal portar la persona immediatament a l'hospital més proper.

7.- perque han augmentat tant?

El Mediterrani ha incrementat la seva temperatura i les seves aigües ja ronden, en segons quines localitzacions, els 30 graus centígrads. En el litoral català, les temperatures han pujat vuit graus en només un mes i això té conseqüències nefastes pel clima. Alguns científics veuen en aquest augment la causa, per exemple, de la plaga de meduses que afecta les nostres costes.

la gran preugunta

Penses que es podrien prendre mesures per a controlar la població de meduses? si  Quines? baixar mes la temperatura del mar,  contaminar Menys

careta careta es una especie de tortuga marina

1.- que son les tortugues caretes?

 És una tortuga marina de l'ordre dels quelonis i de la familia dels quelonids que viu a les mars tropicals i subtropicals i es troba amb freqüència a la Mediterranea, on sempre havia estat molt abundant.

2.- com es reprodueixen?

Pot formar concentracions de centenars d'individus. La maduresa sexual arriba cap als 10 anys, quan posseeix una longitud de 60 cm. L'aparellament es produeix usualment a la superfície, els mascles usen les seves dues arpes per aferrar-se al llom de les femelles. El període de reproducció és de maig a setembre.

3.- que mengen?

L'espècie és carnivora, s'alimenta de mol·luscs, crustacis, peixos, meduses i altres petits i mitjans animals marins, que masteguen amb les seves grans i poderoses mandíbules. Com altres tortugues marines, les femelles retornen a dipositar els seus ous a prop de la mateixa platja on havien desclos. Al contrari d'altres tortugues de mar, la persecució del mascle i l'aparellament usualment no tenen lloc a prop de la platja d'anidament, fent-lo al llarg de les rutes de migració entre camins d'alimentació i d'aparellament.

4.- que s'ls menja? 

Aquesta espècie es troba en perill d'extinció; ha estat caçada durant segles per la seva carn i la seva closca i els seus ous han estat sostrets de les platges per ser venuts pel consum humà. Actualment, són molestades pel turisme no organitzat i per les urbanitzacions costaneres. A Florida estan morint per la contaminació d'algunes badies o zones de l'oceà. Al mediterrani es troba en perill d'extinció per culpa de la destrucció de les platges verges, la pesca accidental i la contaminacio de l'aigua del mar, com ara les bosses de plàstic que la tortuga confon amb la seva presa preferida, la medusa, i que li causa la mort per asfíxia.

5.- Perque estan en perill d'extincio?

perque ha estat caçada durant segles per la seva carn i la seva closca i els seus ous han estat sostrets de les platges per ser venuts pel consum humà.